El violoncel, que ja existia cap el segle XVI, no va tenir una gran acceptació fins entrat el segle XVIII. Tot i que el violí aleshores era ja un instrument apreciat, i el violoncel constituïa el seu baix natural, els gusts de l'època s'inclinaven cap el baix de viola da gamba. Va ser el conegut luthier Antonio Stradivarius qui cap el segle XVII va acabar de definir l'instrument en la forma que avui el coneixem.
El violoncel pertany a la família dels instrument de corda fregada o d'arc
Té quatre cordes que s'afinen per quintes, una octava per sota de la viola:
la seva extensió és d'unes 4 octaves:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada