L'oboè és un instrument de vent, de llengüeta doble, de la família de la fusta (de banús, o bé de palissandre) i que, a diferència del clarinet, consta d'un tub cònic.
La llengüeta està constituïda per dues fines làmines de canya que baten l'una contra l'altra en vibrar, quan l'aire passa entre elles. Si en tots els instruments de vent té molta importància l'embocadura, en els instruments de doble canya aquest fet és encara més remarcable, ja que la sonoritat de l'instrument depèn en més gran mesura d'aquesta. És per això que els/les oboistes, i en general tots els intèrprets d'instruments de doble llengüeta, acostumen a fer-se-les ells mateixos. El material emprat per a fer aquestes llengüetes és la canya comuna, la que podem trobar al costat de qualsevol riu, a la qual se li dóna un tractament especial per a obtenir les propietats més adequades. Si ens fixem, en un concert podem veure com tots els/les intèrprets d'instruments de llengüeta (clarinet, oboè, fagot...), de tant en tant, en els passatges que no toquen, llepen les canyes, per mantenir un grau d'humitat i, per tant, una elasticitat del material que els permeti treure el millor so de l'instrument.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada