dimarts, 26 de febrer del 2008
dijous, 21 de febrer del 2008
ELS INSTRUMENT DE CORDA FREGADA
CONTRABAIX:

De la família de les cordes, el contrabaix és l'instrument més greu de tots. Fa aproximadament 1,85 m. i el tipus més emprat en l'actualitat disposa de 4 cordes, que s'afinen per quartes, en ordre invers a les del violí.
El violí va ser un instrument en pugna constant amb les violes da gamba, fins que finalment va aconseguir imposar-se a aquestes. Per contra, el contrabaix de la família del violí, era un instrument difícil de tocar i feixuc, essent en aquest cas el violone, contrabaix del grup de les violes da gamba, el que va donar pas a l'instrument actual.
Sonen una octava més greu de les notes escrites: I la seva extensió és d'unes 3 octaves:

VIOLENCEL:
la seva extensió és d'unes 4 octaves:


El violoncel, que ja existia cap el segle XVI, no va tenir una gran acceptació fins entrat el segle XVIII. Tot i que el violí aleshores era ja un instrument apreciat, i el violoncel constituïa el seu baix natural, els gusts de l'època s'inclinaven cap el baix de viola da gamba. Va ser el conegut luthier Antonio Stradivarius qui cap el segle XVII va acabar de definir l'instrument en la forma que avui el coneixem.
El violoncel pertany a la família dels instrument de corda fregada o d'arc
Té quatre cordes que s'afinen per quintes, una octava per sota de la viola:




VIOLÍ:

L'instrument fa 35,7 cm de caixa, i 60 centímetres d'extrem a extrem. El violí té quatre cordes afinades per quintes: sol 3, re 4, la 4, mi 5. Originalment les cordes eren de budell, actualment poden ser de budell entorxat amb alumini, plata o acer, de fibres sintètiques entorxades, o metàl·liques amb o sense entorxat.
Dins de la familia o grup d'instruments que en diem d'arc o corda fregada, el violi es el que te el registre mes agut i, per tant, el que normalment fa la melodia o be l'acompanya quan aquesta la toquen altres instrument
El violí, a l'igual que la viola, el violoncel i el contrabaix, te quatre cordes de diferents gruixos, que sen les que quan vibren produeixen el so. So que es amplificat per la caixa de ressonencia que actua com altaveu.

dimecres, 20 de febrer del 2008
instruments de corda pinzada
ARPA:
L'arpa pertany a la fam�lia dels instruments de corda pin�ada. �s un dels instruments m�s antics dels quals es tenen not�cies, 3000 anys abans de la nostra Era, i la seva forma actual correspon a una evoluci� d'aquests antics instruments.
La pressi� que exerceixen les 46 cordes que té l'arpa actual sobre l'estructura d'aquesta �s d'unes dues tones. Les primeres arpes no disposaven d'una columna de sosteniment i, per tant, no podien suportar la tensi� de moltes cordes. Aix�, els egipcis, cap el segle XXV abans de la nostra Era, utilitzaven una arpa que nom�s tenia 6 o 8 cordes, nombre que amb el temps es va ampliar fins a 16. Aquesta arpa va anar evolucionant, i ja cap el segle IX a.n.E. a S�ria es construeixen les primeres arpes dotades d'aquesta columna que en refor�ava l'estructura.

INSTRUMENTS DE PERCUSIÓ
TAMBOR MILITAR:
El tambor militar està format per una caixa cilíndrica de coure o alumini els extrems del qual es cobrixen amb 2 pegats (un superior i altre inferior) de pell o de plàstic. El pegat superior és més gruixut que l'inferior sota el quin es tiba el bordó, i consisteix en una doble entenimentada de budell la tensió variable del qual permet modificar a voluntat la sonoritat de l'instrument.
Els cercles de fusta, sobre els quals es fixen els pegats, presenten forats a través dels quals passa un *cordaje de cordons de cuir que assegura la tensió i la regulació de la membrana. Quan s'utilitza en l'orquestra, el tambor està proveït de claus que tiben els pegats per separat i de diversos bordons de seda filada o metàl·lics que es poden posar i llevar ràpidament.
El tambor militar actual té un diàmetre de 40 centímetres i una altura de 30 centímetres. Es *percute mitjançant 2 *baquetas de fusta de banús, que té un extrem engruixat cridat bola. Quan s'utilitza en formacions *bandísticas, està subjecte al maluc esquerre del *percusionista mitjançant un *tahali. En l'orquestra *descana sobre un suport regulable.

Subscriure's a:
Missatges (Atom)